Els alumnes de 2n d’ESO han estat treballant àmpliament la poesia: la sensibilitat artística, l’anàlisi mètrica, el ritme, la rima, les figures retòriques i la creació poètica. A continuació podeu degustar com han imitat el poema de Mireia Calafell i Obiol “Interpreta’m”.

Amor  meu

Fes que surti la meva bèstia

imposa’t en la meva vida,

mira’m, vull que formis part,

d’aquest teatre que és viure,

escapa’t dels límits,

surt de l’univers,

fes del nostre amor

una cosa única i important.

Apareix en els meus somnis

de manera eròtica i sensual,

hipnotitza’m amb el teu cos

tan impressionat.

Moltes gràcies per ser com ets,

vull que em mengis a petonets.

Pol Giné i Alba Cascales

Desperta’m

Invoca’m l’esclat de la vida

desperta el meu amor.

Fes-me viure

cada batec del meu cor.

No marxis, no te’n vagis encara.

Desperta’m abans.

Escalfa el meu foc d’interior.

Desperta’m!

Regala’m cada matí un somriure,

i digues-me tot allò que mai m’has dit.

Digues-me que m’estimes

-Et demano.

Nil Marco i Ariadna Solanilla

No m’oblidis

La foscor envaïa els meus sentiments,

cada cop feia més fred.

La caixa era buida.

-No hi vagis, no te’n vagis, encara!

S’obrí una finestra amb claror,

em cridà,

-Vine, vine, vine amb mi!

-No, no, no vull oblidar-me de tu.

Ni deixar de sentir

la teva escalfor abraçada a mi.

Abraça’m i en l’abraçada fes-me un petó.  

                                                                                             Jordina Ballart i Esther De Gregorio

Desitja’m

Et desitjo.

Et vull dir coses,

però no m’atreveixo.

Vull començar una cosa,

però tinc por que s’acabi,

tinc por que em diguis que no.

No sé quin via  agafar,

per què no em vull equivocar.

Llavors jo ja ho sabia:

Més mal que el que s’acaba

fa allò que no comença.

Judit Solé i Marc Beltrán

Somia’m

Quan nedis entre els carrers de la soledat,

perdut entre el mar de cases,

somia’m.

-No estàs sol – et diré.

Quan res del teu voltant no tingui sentit

i la realitat es descompongui,

imagina’m.

-No fineixo en  la línia del cos- et xiuxiuejaré.

Si no saps com continuar,

com avançar, com tirar endavant

i sobreviure en aquest món incert,

crea’m i porta’m amb tu

des del somni més profund

fins al fons del teu cor.

Ona Gausachs i Guim López

Desitja’m

Com mai no ho has fet,

somia’m, en les nits estrellades,

espera’m, fins que aparegui l’alba i

enamora’m cada segon dels teus dies.

- Et demano.

Estima’m com un tresor extingit.

Mira’m amb els teus bonics ulls i

fes-me sentir viu fins a l’últim sospir.

No, no marxis, no em deixis sol!

- Em dius tu.

Llavors jo ja ho sabia:

Més mal que el que s’acaba

fa allò que no comença.

Adrià Martinez i Alba Ballesteros

Escolta’m

No marxis, no te’n vagis encara.

Escolta’m abans

de deixar-me en aquesta soledat

- Em demanava.

Escolta’m.

No em deixis amb la paraula a la boca.

Fes-ho sisplau.

Encara que t’agradi o no,

i marxa després en pau

i amb la paraula al cor.

- Em suplicava

Llavors, tu ja ho sabies:

Que la nostra relació s’acabava

i que un buit restava entre tu i jo.

Aleix Caballé i Guillem Bordons

Expressa’m

Invoca l’esclat de la fugida,

imposa un règim dictador.

Abraca’m i en l’abraçada

sigues rebel.

Parla’m,  expressa’m les nits

-Li demanava.

No marxis no te’n vagis,

sinó em quedo mut.

No te’n vagis,

Sinó no m’expresso amb claredat.

Bo te’n vagis

-et suplicava.

Llavors jo ja ho sabia,

valia més que no supliqués.

Més mal que el que s’acaba

fa allò que no comença.

Marco Salas i Eloi López

Estic asseguda en un racó...

Estic asseguda en un racó de la meva habitació,

escoltant música del meu ordinador,

esperant una resposta, un sí o un no.

De sobte, et difumines en la meva imaginació,

és el meu cap que busca una solució

-penso.

M’hagués agradat que estiguéssim junts més temps

i poder acariciar-te la cara.

No marxis, no marxis encara

que el meu cor t’imagina i t’estima

perquè no pot oblidar-te encara…

Sílvia Rodríguez i Flàvia Carceller

Una nit màgica

Aboca la passió absoluta

en un moment diferent, estrany.

Besa’m i en la besada

desfés-me amb la mirada.

No marxis, queda’t una estoneta.

abans de perdre’m

Mira’m tal com sóc.

Llavors jo ja ho sabia:

Més mal que el que s’acaba

fa allò que no comença.

Sergi Moret i Aitana Vergé

Estima’m

Atrapada dins aquesta habitació fosca,

Els records m’envolten,

Llàgrimes que no escolten,

Un amor que em destrossa.

Aquí on sóc soledat,

Tristesa.

Dins aquest món fals

Que anhela la teva tendresa.

Troba la claredat,

Perduda.

Dins dels meus ulls,

Obscurs.

Allà on la sinceritat

És senyal d’amistat.

Estima’m, abraça’m.

Dóna’m vida.

Perquè tot allò que comença

No ha d’acabar.

Carla Montesinos i Marina Valios