Natura espantada

Sent la cridada de la terra viva.

Hi acudesc i m’hi fonc,

Enmig d’una primavera explosiva.

Paisatges, paratges i camins em guien

A la reflexió de la metafísica natural.

       Ho sé:

Viure és més que existir.

De sobte top amb la realitat desencantada,

De dies d’asfalt i cors buits d’estima.

Tot plora, tot pateix i, orbs,

Transcorrem en un món que ja ens és aliè.

Clama atenció el passat,

Es lamenta ja el present.

     Xisca Jaume