Perejaume viu i treballa a Sant Pol de Mar. En el seu treball s'hi barregen pràctiques literàries i visuals. A mitjans dels anys setanta, moment en què comença a exposar, la seva obra es vincula tant a l'avantguarda històrica com a fenòmens ultralocals de la cultura catalana. La pintura, l'escriptura i les caminades, així com tantes altres activitats, han contribuït en la seva obra a una redefinició del paisatgisme, un paisatgisme que esdevé una mena d'absolut on fins i tot l'autoria hi apareix i desapareix amb un marcat sentit territorial. Exposicions com  "Postaler" (1984), "A 2.000 metres de pintura sobre el nivell del mar" (1988), "Fragments de monarquia" (1989), "Galeria Joan Prats, Coll de pal.Cim del Costabona" (1990), "Girona, Pineda, Sant Pol i la Vall d'Oo" (1997). "Deixar de fer una exposició" (1999) en són el testimoni.
Més que no pas una evolució en les formes o en els conceptes, l'obra de Perejaume ha constituït, amb els anys, un cos complex que combina les propostes teòriques amb la producció artística. Això és particularment notori en la seva producció escrita, on, a l'hora d'elaborar un discurs, ho fa amb una llengua rica i genuïna que és, a la vegada, objecte i instrument. Així en llibres com Ludwig-Jujol. Què és el collage sinó acostar soledats? (1989), La pintura i la boca (1993), El paisatge és rodó (1995) i Oïsme (1998).

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/perejaume