literatura catalana . joves i adults     inici
Perejaume

 


Pintura caminada

Si me l’estimo -tu diràs-, tan bell,

aquest paisatge verd i ple d’onades!

Com m’agrada d’anar més enllà amb ell

sobre la tela, amb quatre pinzellades,

 

de nit! I obrir camins amb el pinzell,

com si em cridés a perdre’m i a vegades,

entre pintura i obaga, al cantell,

seure en un marc sota alzines daurades.

 

Paisatge i jo fugim per la pintura,

ens endinsem pels boscos novament:

Montalt, Montnegre, el mar, res no ens atura.

 

Torno cansat quan penso, bo i content,

que és el mateix el quadre i la natura.

Tot passejant els quadres van creixent.

 
imatge arts
cercador:  autor:     poema:           cercador avançat  boton busqueda avançada
<<
web design KTON Y CÍA