El primer president croat se’l degolla amb l’oblit
a la seva junta amb la sopa massa calenta i els criats morts
que els esquiven constantment; mentre passejo per la ciutat en direcció
contrària a la mort, compro el diari, compro el cafè al
quiosc escolto el meu encant groller, el meu caràcter suau
i el grup Haustor; el croat corrent se’l degolla amb convivència,
amb la tolerància, amb la boca plena de neu – damunt seu s’estén ample
i lleuger l’smog i se l’endú, amb tota aquesta tardor, amb la seva
matinada fosca, amb l’aigua que puja fins al coll,
amb l’aigua material i suau; l’església se la degolla citant constantment
el Crist, amb l’amor incondicional i etern; el porc desapareix com
si res, s’encongeix, en el baf del propi alè, en la mà plena de sang
després de l’experiència; el poema se’l degolla amb Drago Štambuk, a la mare
com es descriu amb precisió en alguns textos; res no resta res
aquest sol brillant que crema.


Traduït del croat per Albert Balasch, Andreu Gomila, Àngels Gregori, Àngel Igelmo, Oriol Izquierdo, Xavier Montoliu, Montserrat Rodés, Pau Sanchis, Maja Stibilj i Jelena Vrangelovski.