1. Com són les mans de la nena segons el jo poètic? I les mans de la mare?

2. Enumera els diferents adjectius usats per descriure-les i substitueix-los per sinònims.

3. Amb quins elements de la natura compara les mans de la nena i de la mare? Quina relació poden mantenir amb les mans?

4. El poema descriu les mans d'una nena i d'una mare. Com poden ser les mans d'una noia jove? Descriu-les creant una nova estrofa. Per fer-ho genera noves imatges amb elements naturals i usa, també, força adjectius.

5. Les mans d'una persona poden ser maques o lletges, però siguin com siguin, ens són útils. Compara les mans d'aquesta poema amb les aquest poema de Joan Brossa:

          Les teves mans

         Embolcallen amb vels goig i tristesa.
         Són sostre d'una xarxa de perfum,
         són els ventalls, amor, del meu costum
         i serveixen d'espasa a la sorpresa.
         M'agraden quan alegen entre el fum
         o quan remouen brins de senzillesa;
         les teves mans són alegria encesa
         i fulles d'un pomer al clar de la llum.
         Castellets de l'amor. Flames de ploma.
         Són banderetes del teu parlar. Són
         i toquen sense pes, clares d'un món
         que tu modules des dels teus Bagdads.
         Respires per les mans, amor. Són poma
         i estel saboner quan renten plats.

BROSSA, Joan: “Les teves mans”. Flor de fletxa. 1969-70.