1. Llegeix aquest sonet i senyala les paraules que fan referència a la natura i les que es refereixen a l’art de la pintura.

2.  Subratlla els topònims del poema i situa’ls en el mapa. Què penses de la relació que pot tenir la poesia amb el territori? Perejaume viu i treballa a Sant Pol de Mar i la seva obra es vincula a fenòmens ultralocals de la cultura catalana ja que fa del paisatge i la cultura catalana l’eix central de la seva obra. Aquí tens informació sobre la comarca del Maresme, busca algunes fotografies i mira si les identifiques amb la descripció que de la seva natura fa el poema.

3.  Més avall(*) tens dos quadres del mateix autor, Perejaume, que es diuen “L'entrada del mar” (1980) i “Cal Peraire” (1993). Descriu-los, fixa’t ben bé en la composició de cadascun: els elements que la formen, la disposició, el color, etc. Hi ha elements coincidents en ambdós quadres? Els definiries com a natura morta o com a natura viva?

4.  Si compares el sonet amb les pintures, hi trobes elements coincidents?

5.  Tria un paisatge que coneguis bé i que t’agradi. Primer, descriu-lo en unes breus línees i llegeix  el teu petit text als teus companys a veure si endevinen on és. També, pots pintar-lo o fer-li una foto per mostrar als companys el teu paisatge triat tant amb paraules com amb imatge.

6. Perejaume afirma “és el mateix el quadre i la natura”. Què opines d’aquesta poètica pictòrica? Per parelles, busqueu obres d’art relacionades amb la natura i classifiqueu-les per moviments artístics.

7.  Us proposem un altre sonet de Perejaume que es diu “Quadres”. Abans de llegir-lo, digueu què és per a vosaltres un “quadre”. Comenteu-ho en grup obert i anoteu algunes conclusions a la pissarra. Després, llegiu el poema i mireu si les vostres conclusions coincideixen amb les de la veu poètica.

Quadres

Com la pintura aquests turons al mur,

al mar, massa real, com el llevat

i l’aigua en un període d’atur

i obscuritat: l’obscura netedat

de cada gorg, de cada alzina, amb arbres

reflectits més exactes que no són;

quan la pintura en pes s’alça i confon,

amb vidre als escenaris, mars i marbres.

Com els turons que una pintura amida,

massa real, com aquest suro d’alta;

l’aigua és un bosc no gaire endins i alzina

un mar que és fosc però, blau, se n’oblida.

Com aquests llocs que un mateix mur combina:

Sant Pol de Mar, Sant Iscle de Vallalta.