Des de la fatiga dels dies

el cos cerca  un redós on estirar-se

a l'ombra del temps.

La consciència, feixuga i desperta,

escridassa.

El cor, cansat,

demana un alè

per seguir bategant.

Només, doncs, la paraula

escrita amb mà tremolosa

apaivaga el desig

que rosega les meves entranyes.

La paraula,

un  pont,

que travessa desmesures.