La neurona és la peça bàsica en la creació dels meus pensaments.
Cada unió entre neurones em genera una idea diferent.

Les neurones es divideixen en tres parts:
       l'arbre dendrític, que recull el senyal rebut
                                            per altres neurones;
el soma, que transforma el senyal arribat
                              en una nova senyal de sortida i,
finalment,
        l'axó, que transmet la senyal de sortida cap a altres neurones.

La informació se'm processa per mitjà dels neurotransmissors.
Aquests generen un corrent elèctric continu
dins el meu cap que
va d'una neurona a una altra
passant per les terminals sinàptiques.
D'aquesta forma, els neurotransmissors modifiquen
la càrrega elèctrica continguda dins de cada neurona.

Aprendre una cosa implica llaçar
dues neurones anteriorment aïllades
         amb un nou terminal sinàptic.
Cada carretera sinàptica construïda
correspon a una nova dada registrada dins la meva memòria.

Dins la meva escorça cerebral,
el coneixement no para de generar flamants carreteres.
Va al seu ritme, jo no puc forçar la màquina.
Tampoc m'és possible aturar-lo, representaria deixar de viure.

Recordar vol dir tenir neurones concatenades activades.
L'oblit no és tan senzill.
Respon a un deteriorament de les connexions sinàptiques on
jo hi tinc ben poc a veure.
Deixar de recordar és més difícil que fer memòria.

Les autopistes sinàptiques tenen una remor de fons.
Estan subjectes a una circulació elèctrica contínua
        que en general no és suficientment forta
               com per activar les neurones.

L'estimulació d'una neurona només serà possible
si el corrent elèctric provinent d'altres neurones ultrapassa
un cert llindar d'intensitat.
Just quan l'ultrapassa,
la neurona s'activa i
envia la descàrrega rebuda a altres neurones
               amb què hi manté connexió.

La neurona s'agita imprevisiblement
perquè el senyal elèctric que li arriba és aleatori.
La neurona té una probabilitat d'estar activada
              molt inferior a la de no estar-hi.
El nostre cervell funciona sempre a mig gas.

Els pensaments són, per tant, aleatoris.
Les decisions que prenc depenen d'una
electricitat atzarosa que rega el meu cervell.
Una idea és una garlanda de llums sota el crani.
La meva llibertat de pensament és un mer joc entre neurones.