Més que molta gent que tresca,

som poble civilitzat;

sota terra o entre fustes

vivim en comunitat.

Als mascles se'ls veuen ales,

prestigis poc duradors;

d'ales gaudeixen les reines...

fins que ja se'ls hagin fos.

En terra com entre fustes

duent ales o minvats,

som, en lloc d'incerta colla,

països organitzats;

tenim –bo i dissimulant-ho

als estúpids, als dolents -,

col·legis per la xicalla

i magatzem d'aliments.

Si hi ha sol, fem passejades

i si plou, restem al cau:

no podríem viure sense

terra amiga ni cel blau.