Veles e vents Veles e vents han mos desigs complir
Faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar;
Xaloc, llevant, los deues subvenir,
Ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
Fent humils precs al vent tramuntanal
Que en son bufar los sia parcial
E que tots cinc complesquen mon retorn.
Ausiàs March
Veles e vents
Farem camins dubtosos per la mar
quan sols ens meni una altiva esperança.
L’ona de la tristesa encara avança
discriminant estrelles que són llar
on arraulir-nos plens de primavera
trista i ombrívols d’hiverns desolats,
on morir en l’abraçada i allarats
a l’empara amorosa d’una esfera
que no s’atura al mig de l’univers.
Hem emprès bells camins que ahir ignoràvem
mentre ens parlava, lluny, Ausiàs March,
i de la ruta sols n’hem fet un terç,
la que menys pressentíem i esperàvem,
acostumats a un somni massa llarg.
|