Els teus jerseis i els teus xals blancs i vermells

i les teues calces i les teues bragues

(fetes amb amor, segons la publicitat)

i els teus sostenidors (hi ha poesia en aquests teixits

sobretot quan els portes)

tot escampat en aquest poema

com en la teua cambra.

passeu, passeu, lector, poseu-vos bé,

compte, no entropesseu amb la sintaxi ni amb les sabates,

seieu

(mentre ens besem per un instant

en aquesta frase entre parèntesi, així

el lector no ens podrà veure) ¿què us sembla?

Tot el que hi veieu existeix,

¿no és tot com en un poema?

Traduït del neerlandès per Germain Droogenbroodt i Vicent Martínez