A MARIA-MERCÈ MARÇAL
                       In Memòriam

Segat el temps a favor de l’inici
tornarem a la mar arrels i terra
i les portes, que dòcilment tancaven,
duien la nit pels contorns de la casa.
Els cops inquiets de campanes atentes
feren sonar les ombres dels terrats
amb els acords d’un dol que s’instal·lava
sense perdó ni temps per a la súplica.
Una a una les voltes per les penes
infal·libles de bronze –clams i clams
de preguntes i perquès sense fi–
allargaven eternament la calma.
Dels teulats se’n pujava un aire rosa
i es va escampar en flames sobre els dies
omplint de cendra els racons i les coses
que abans, amor, d’amor tenien nom.