Tu,

pura Maldat: tu sublim

perpetuum mobile d’extermini,

tu que no deixes

d'alimentar el dolor i forces

a fer el dol pels fills que han mort,

¿no has beneït aquell progrés

que perfecciona el teu llenguatge a l'esglaó de l’artista?

Beneeix, sí,

Maldat, beneeix

el miracle de l'avió, aquest bloc

de negre acer que s'envola

per damunt capes

de corrents d'aire lleugers, tot greixós

el seu ventre i replè

d'una munió de lluents ous metàl·lics,

un dolç present per a la festa de Pasqua

fet als infants de Belgrad.

Beneeix, Maldat, el brocal del canó, aquesta criatura

sensible i d'un sol ull

que amb la seva generositat li permet també al noi pobre,

simple i tan

poc talentós

d'assolir precisament la fama

per tota l'eternitat,

immortalitzat en el monument de luxós marbre

al bell mig de la ciutat.

Beneeix, Maldat pura, beneeix i lloa

la ciència que ha donat

els salts de l'intrèpid. Beneeix

les ciències de la química, de la física, de la

biologia,

elles que escampen

la seva saviesa

amb un vapor groc, alegre, per damunt

de les ciutats, de les viles, dels camps

de refugiats.

Beneeix, Maldat, les delícies de la deportació, la bellesa

de l'expulsió, la gràcia

de les viles incendiades i la matança de tot un poble —

tots aquests suprems

ornaments sumptuosos

més estimats, pels governants, que qualsevol

palau o senyoreta

de relax.

Alegra't a Kossovo i a Hebron,

a Auschwitz i a Hiroshima,

aquestes bones ciutats

on has trobat asil.

Beneeix també la generació vinent. Beneeix el fill

de l'obrer foraster,

carn tèbia i innocent, objecte

de desig per a una nafra, el patiment i l’epidèmia.

Beneeix també son pare i sa mare

que fan avançar amb rapidesa

la iniciativa comercial

dels fills de la Terra Promesa. Beneeix

l'amor de Déu que ha tornat

als cors dels éssers humans amb la fi del mil·lenni,

perquè no hi ha pistola o canó

que pugui assegurar

la mateixa grandesa

que un únic versicle

d'un llibre

consagrat. Beneeix

els aparells de televisió que difonen també

la teva gran obra

a tots els racons de la terra.

Em podries beneir,

Maldat,

a mi també

i a tots aquells que són, com jo,

gent de moral

i de cor,

nosaltres que ens estem

còmodament asseguts

a les nostres cases, escrivint

una línia esmicada

mentre ens banyem en la riquesa

de la pròpia imatge.

Beneeix, Maldat, beneeix

i torna

a beneir,

floreix, Maldat,

floreix,

prospera

i fructifica,

frega't les mans,

satisfeta,

quan t'arribi l'hora

de meditar

sobre el seny

de l'home, perquè encara

te'n preparem

d'encobertes

i de

molt grans.

Traduït de l'hebreu per Arnau Pons