Abans de sortir de casa

he dit al meu fill:

aquest vespre

el pare se’n va

a la Segona Secció d’Artilleria de l’Escola d’Enginyers

a parlar de poesia amb un grup d’estudiants

que aprenen a fer míssils.

Has de ser bon nen

I quedar-te a casa

Esperant que torni la mare.

Aquest vespre

Així que he marxat,

Els pensaments del meu fill

Estaven confosos

No podia entendre

Com podia ser

Que al seu pare

Que només sap que parlar de poesia

Se li permeti fer classe a gent que dissenya míssils.

Els míssils són una cosa bestial

I la poesia és allò de “davant del llit hi brilla la lluna”

Tres hores més tard

Quan he tornat a casa,

La dona ja hi era

I el meu fill encara no dormia

M’ha preguntat si havia vist míssils

Li he dit que no,

que he vist els diners i punt.

Li he allargat el sobre

que m’havia donat el coronel

Ell ha comptat els diners que hi havia

I llavors m’ha dit:

Pare, la pròxima vegada

Has d’anar a parlar als que fan míssils nuclears

Que segur que et pagaran més.

Yi Sha 伊沙

Traduït del xinès mandarí per Manel Ollé