Quan no m’entenien,
m’amagava a les golfes
sempre.
Però un dia va arribar un vent fort,
va arribar i va bufar,
va bufar i va arrencar
la teulada de casa.
I les golfes
que, quan em sentia incomprès,
eren l’únic refugi
es van tornar desert.
-Són les Cabres de la Vella-
va dir la meva àvia.
-És un corrent fred d’Orient Mitjà-
va dir la ràdio.
Mentre l’àvia i la ràdio
discutien
jo descobria un nou refugi
a mig camí
entre el mite i la ciència.
Traduït de l'armeni per Gor Abgaryan, Teresa Colom, Teresa Costa-Gramunt, Tatevik Galoyan, Oriol Izquierdo, Xavier Montoliu, Maria Ohannesian, Iolanda Pelegrí, Sebastià Perelló, Ida Simon-Khachikian i Magí Sunyer
tancar finestra |