Encara no sé passar
a través d'una ombra, com hom passa
per una cambra d'hotel, una sala d'espera
-aquests lligams minúsculs del silenci
enfonyat dins nostre.

Encara no sé perdre'm
dins el que ve
i tornarà pas
anar entre aquests dies sense nom, aquestes hores
on no trobem res
per posar de nosaltres mateixos
i tanmateix les nostres mans en guarden traça
com inútils esquinçaments

Encara no sé donar
ni rebre aquesta bellesa
que reapareix en nosaltres, per un instant
una eternitat que sabem moridora

Traduït del francès per Carles Duarte i Ramon Trujillo