Brageirac / Bergerac

Bergerac de la Dordonya,
Bergerac del mes de maig,
et vaig perdre ja per sempre
amb l'amor i la vergonya.

Tot em causa melangia,
aquella llum que m'enlluerna
aquell record que pica de peus
al cor tebi del bon temps,

i aquella aigua que s'enduu
entre dues ribes de vinya
cada nit els focs follets,
i els joncs durant el dia,

i la imatge d'una noia
que altres temps creuava els molls.
Però –qui et dirà de fa
quants lustres?— que s'esfondren.

Ai, de l'aigua que davalla!
Ai, amor que te'n vas lluny
a Bordeus que té vaixells
i Blaia més barcassses!

 

Traduït de l'occità per Júlia Ferrer


 

Bergerac, sur la Dordogne,
Bergerac du mois de mai,
je te perdis à jamais
avec l'amour, avec la honte.

Tout me blesse:
cette lumière de perle,
ce souvenir qui trépigne
au coeur tiède du printemps.

Et cette eau qui emporte
entre deux rives de vignes,
la nuit des feux-follets,
et des roseaux le jour,

et le reflet d'une jeune fille
qui naguère passait sur les quais.
Mais maintenant – qui me dira
depuis quand? – les quais s'effondrent.

Hélas! coule la rivière.
Hélas! amour qui t'en vas vite,
vers Bordeaux qui a des bateux,
et Blaye plus de gabares.

 

Traduït del francès per Bernat Lesfargas





tancar finestra