Strindberg retrona a la ràdio, pedrega
sobre els plats que hem tret a fora
Vessa l'aigua del bidó
fins al llac
Ens asseiem a tocar i mirem com una calma d'hivern
cau sobre l'agost
Sentim bategar les ales de rapinyaires,
becs que esquincen la carn vençuda
Hi ha interferències sobre la veu de Strindberg,
es perd pels camps, s'endinsa en la terra
com una maleïda bèstia baixa feta un torrent
entre pedres i arrels
Es torna un terbolí de sorra,
un manyoc de pèls i dents,
ulls que brillen malgrat la foscor
Traduït del suec pel Seminari de Traducció Poètica de Farrera, XVIII
tancar finestra |