em vaig quedar mirant
         no pas les ombres, sinó la seva memòria
         J. de Sena

A l'ombra d'aquest avió, contemplant

l'instant que ha passat buit
i ni se n'adona;

on era vel i ara només hi ha
nuesa de vorera oblidada;

no pas l'exsoroll ni el xivarri familiar
dels ocells, sinó dels altres pastors

d'aflicció, a la festa, al ball;

cap vestigi, ni tan sols una sospita,
ni un ensurt, l'inexistit
d'allò que — n'estic segur — ha existit;

i el bé que ha fet, redéu!



Traducció de Josep Domènech Ponsatí