Som el vapor d'una caldera bullent? O l'obstinada tradició que
sobreviu als grops i a l'alternança de cares de cabdills? Som una
línia en una partitura? El lament d'una pedra? Sabem poc. Al lluny
s'encenen focs als ulls dels nostres coetanis. Sabem poc. Ni tan sols

sabem que ens posaren el nom a la llista negra. El vent bufa a través
del món i de les agulles dels minarets. Igual que ahir, una mallerenga
refila per damunt les teules. El viatge de la lluna és sempre el mateix.
I nosaltres? Vam creure en la fascinació de la bellesa i les promeses,

i que el lema dels cantors, saltant de muntanya a muntanya, ens pertanyia
a tots. Però era retòrica. Perquè les metàfores flamegen dolorosament
sobre la ciutat que no vol buidar els carrers en honor als mestres del mal.

Com el tors de la creació ens ha arribat el cant de la derrota. Que hem
fet pròpia. Car l'ètica del pa i la sal ens semblava un pur ritual diari.
Estem cansats com la cendra espessa que neva lleument durant tot l'any.

Traduït de l'eslovè per Xavier Farré i Simona Škrabec