Mare, per què vas criar el teu fill?
Per què et vas barallar vint anys amb ell?
Per què alguns cops ell et saltava als braços
i tu li deies quelcom a mitja veu?
Fins que se te l'endugueren.
Cap a la trinxera, mare, per a la trinxera.
Noi, te'n recordes, del pare?
El pare tot sovint t'havia dut en braços.
I més d'un cop et regalava un ral,
i junts jugàveu a lladres i serenos.
Fins que se te l'endugueren.
Cap a la trinxera, noi, per a la trinxera.
A l'altra banda, els companyons francesos
jeien a la vora dels obrers britànics.
Tots ells van vessar la seva sang
i, desfets per les bales, jeuen junts avui.
Vells, homes i més d'un vailet
jeuen en un únic gran fossar.
No gallegeu de medalles i penjolls!
No gallegeu de cicatrius i d'aquells temps!
Els aristòcrates, el deliri de l'Estat i l'ambició
dels fabricants us van enviar a les trinxeres.
Éreu prou bons per ser pastura dels corbs,
cap a la tomba, camarades, per a la trinxera!
Llenceu les banderes! Les bandes militars
toquen la vostra dansa de la mort.
I si caieu: la corona dels immortals,
vet aquí l'agraïment de la pàtria.
Penseu en els gemecs i les raneres.
En els pares, mares i fills que a l'altra banda estan
i s'afanyen, com vosaltres, per un bocí de vida.
Els negareu les vostres mans? Doneu-los
el regal més preciós, la mà fraterna
per sobre la trinxera, homes, per sobre la trinxera!
Traduït de l'alemany per Joan Parra
tancar finestra |