Cap gemec no és, de fet, sense intenció. Sols quan se'ns apareix
l'arcàngel com la genciana blava a muntanya per un instant
potser sabem on hi ha la pàtria triada. No s'apagarà la teva
cridòria babilònica. Per això no dormen els poetes. La tasca

sembla ara evident: això serà una crònica i hi haurà dolor.
Tan gran com un bloc després d'una glacera que es desfà. I inunda
les plantacions de roselles i els pobles, el fitó del fris d'un portal airós
i els luxosos replecs de la plata turca: cada llàgrima t'aprofundeix més.

Ets en una pedra que no es mou. Al teu voltant el món cau a trossos
en un precipici. Beus aigua viva. L'extreus de les boques de la
gent que respira amb tu. És al teu costat com una prova, quan

a l'endemà reneixes. Com aquest poema. Aviat el farà emmudir
una allau. Però en el seu lloc s'alçaran mil ecos per l'aire. Perquè
l'amor que et corre per les venes és la llavor, la flor i el fruit.

Traduït de l'eslovè per Xavier Farré