(Sobre pintures d'Emerenciano)

“Oblida els angles rectes... Pensa arc,

pensa trajectòria.”

Paul Auster, "Mr. Vertigo"

La mà s'atura

però el gest continua

inventant llengües impossibles

en les voltes del món.

La mà s'atura

tot submergint-se

en la torba vermella de l'esguard

mentre el gest va

desfilant un rosari d'alfabets

en el cos greu de la terra.

Un home s'adorm

en els braços d'Afrodita

o en els gerros de vidre

de l'amargor.

Però el gest continua

ballant-li al cap

tot dibuixant mots obscurs

pàl·lids discursos grocs

poderosos cercles solars

en el cel de Cassiopea.

Un home dorm

i mentrestant

el món és ple de paraules soltes.

Signes

síl·labes

senyals

sediments marins

olors de color de rosa

petxines

esquelets d'universos ofegats

fulles que cauen

del perfum d'una vida.

Un home dorm mentre dibuixa

la lascívia de les nits de Babel.

Dorm urgentment

tot cercant la veritat.

Dorm i vola

mentre s'acumulen

en el seu llit

murs d'una argila misteriosament blava

peixos pàl·lids afligits

perles tristes

fills que se n'anaren

grans sauris de plomes irisades

ocells alquímics

àngels que neden

en el secret mar de la geometria.

Un home dorm

i el món es posa a cruixir

per paraules en quètxua

basc

mirandès

mandinga

gaèlic

crioll.

Paraules

en la llengua perfecta del cim de les muntanyes.

En la llengua dels homes que van ser

injuriats i que no tenen llengua

per a dir-ho.

I en la dels qui canten i ballen

sense motiu aparent.

I en la dels qui viuen a l'estratosfera

del poema.

Paraules visuals.

Paraules de fum.

De cabra. De serp.

Paraules escrites en la superfície rugosa

de tots els oceans.

Paraules que ens duen el missatge de foc

del fons de la més fonda

i bella insurrecció de tots els elements!

Traduït del portuguès per Pere Galceran-Uyà