Fa mesos que no escric
cap poema.
Vivia humilment, llegia diaris,
pensava en el misteri del poder
i els motius de l'obediència.
Mirava les postes de sol
(escarlates, molt inquietants),
escoltava com emmudien
els ocells i com callava la nit.
Veia els caps dels gira-sols que penjaven
al vespre, talment un botxí deixat
que passeja enmig dels jardins.
A l'ampit s'acumulava la pols
dolça de setembre i les sargantanes
es protegien als ressalts dels murs.
Sortia i feia llargues passejades,
assedegat tan sols d'una cosa:
de llampecs,
de transformacions,
de tu.

Traduït del polonès per Xavier Farré