Radi desenganyat, menyspreador del cercle
que ell mateix comporta, el moll no té voltants
sinó imaginacions. I mentrestant ell se’n va.
Només el paisatge resta en el lloc de sempre,
sempre agitat, en un bellugueig prop-lluny,
fent senyals amb perfum, desapareixent
gairebé, autor de la pròpia boira que emboira
i que de sobte es volatilitza, quan es fa fosc, flamant,
nena que corre per la platja sense notar la catifa
que han desenrotllat mig instant abans que els seus peus
es vagin multiplicant així damunt la sorra humida.
Només el paisatge és allà, vers on ell,
que mai hi ha estat, se n’està anant per sempre més.



Traducció del portuguès de Pere Galceran-Uyà