Tot fet servir: estacions de l'any, llibres i una música.

Les claus, les tasses de te, la panera, llençols i un llit.

Un aixovar de mots, de gestos, portats, esmerçats, gastats.

Un ordre domèstic respectat. Dit. Fet. I la mà sempre allargada.

He estat enamorada de l'hivern, d'un septet vienès, de l'estiu.

De mapes, d'una borda, d'una platja i d'un llit.

He fabricat un culte amb dates, he proclamat compromisos ineludibles,

he adorat un quelcom i he venerat un no-res,

(del diari plegat, de les cendres fredes, del paper amb una noteta)

impassible amb la religió, perquè l'església era aquest llit.

De la vista del llac va brotar la meva inexhaurible pintura.

Del balcó estant calia que saludés els pobles, els meus veïns.

Prop de la llar de foc, en la seguretat, els meus cabells tenien el color més viu.

La trucada a la porta era el toc d'avís per a la meva joia.

No ets tu el que he perdut,

sinó el món.

Traduït de l'alemany per Pere Galceran-Uyà