a l’hora de parar taula érem cinc:

el meu pare, la meva mare, les meves germanes

i jo. després, la meva germana gran

es va casar. després, la meva germana petita

es va casar, després el meu pare va morir. avui,

a l’hora de parar la taula, som cinc,

menys la meva germana gran, que és

a casa seva, menys la meva germana petita

que és a casa seva, menys el meu

pare, menys la meva mare vídua. cadascun

d’ells és un lloc buit en aquesta taula on

menjo sol. però sempre seran aquí.

a l’hora de parar taula, sempre serem cinc,

mentre un sol de nosaltres sigui viu, sempre

serem cinc.

Traduït del portuguès per Júlia Ferrer