En la làpida els mots, tomba silent.
Quin ardit cavaller hi reposa?
No hi haurà traç, ni ombra, ni sospir.

No queda res en el fons del sepulcre
de tots aquells herois d’antic llinatge,
ni de l’alt rei, ni de l’urc del reialme.

Per a què tants records, aquests mots nus?
Auguren l’agonia de la llengua?
Bressol. Presó. I tomba del demà.

Alè humit del no-res al bressol;
la son del temps en la foscor que encega.
No hi ha ressò que no sigui silenci.

Traduït del bretó pel Seminari de Traducció Poètica de Farrera, III.

*El títol del poema remet a la primera inscripció en bretó -trobada en una tomba i datada ca.690-. Significa aproximadament “en glòria és el rei”.