Era un conte per a dones desfigurades
per a nfants sense riure.
Un conte-fracàs dins el jardí de vidre
després de segles de rondes de vigilància
de segles de silenci
dins el palau de Xahriar.

Aquest fou el conte-sanglot d’una dona esquinçada
el conte-ensagnat d’un cap decapitat
                               en el camí del motí…
I sense una llàgrima, dins el jardí de vidre,
prengué el relleu, el mussol
                             més negre.

Traduït del francès per Carme Doménech