Encara un any. Un any que et dec a tu:

¿què fóra jo, si amb el foc dels teus besos

dia i nit guarissis el meu cor

enfredorit i la vida que em fuig?

Allunyes el glaçat hivern i portes

la verda primavera, l’estiu d’or,

dels teus dits ve la flor, el cant d’ocells,

els teus braços m’abracen amb la pau

de la nit i la calma de les albes.

Només per tu sóc capaç de portar

la càrrega ferotge, el tedi, un món

que ja no té sentit, els vuitanta anys:

que jo, voltat d’ombres tortes, sinistres,

esperança i conhort trobi al teu cor.