Assegut vora l'aigua, la miro,
      i la veig moure's sense esforç,
          al voltant, a sobre, a sota, a través,
                dels ossos de la terra.

Flueix clara i pura com l'esperit del poble,
      com les històries narrades,
            pels nostres avis,
                 aparentment sense esforç.

Amb paciència o ràbia, les pedres aguanten
      com la gent de fora que tracta amb nosaltres,
            de moltes formes i de molts colors,
                dures, llises, aspres, rodones, angulars: tot el
                   ventall.

L'aigua les cobreix a totes,
      cobreix i remou les pedres,
           sense esforç o prejudici,
                resisteix i mou muntanyes.

A la fi, l'aigua guanyarà,
      netejant i purificant.
El seu triomf és un fet,
           les pedres desapareixen.

Movent-se sense esforç,
     l'esperit i les històries perduraran.
       El nostre triomf serà, amb el temps,
             com l'aigua.


Traduït de l'anglès per Julie Wark i Glòria Bordons