La dolça nit
Ara suau, el ritme pujant de l’asfalt,
només dues hores, dues hores de calma relativa.
De tres a cinc de l’alba,
em deixen en pau, em deixen tranquil·la.
Ara suau, el pes del negoci,
la contaminació interior clandestina.
Sords als crits silenciosos,
als crits de l’ànima humana ferida.
Ara suau, la dosi del verí,
maliciós, sense sentit, sense sortida.
El saber ens mata lentament,
als esclaus fidels a la metròpoli divina.
Doro Ballermann
|