literatura catalana . infants     inici
Ballester i Roca, Josep

 

Creacions dels alumnes de 2n d’ESO

El firmament

 

Estels del firmament

perles de l’univers

envolten les planetes

com esferes flotants.  

 

Paola Atienzar

 

 

La mar

 

Escuma, neu de la mar

ones, melodia dels mariners

brsa, carícia del vent

tots en acompanyament. 

 

Paola Atienzar

 

 

Mar brava...

 

Mar brava

mar verda

de pètals i

melmelada  

Jose Cortell

 

 

Puja, puja la marea...

 

Puja, puja la marea

i du de la mar la blavor.

Baixa, baixa la marea

i se’n porta un somni d’amor.

 

Paula Lahiguera

 

 

El cel

 

El cel és immens

com els oceans.

 

El cel és poesia,

el cel és llibertat,

el cel és el paradís,

el cel ho és tot.

 

Alberto Martorell

 

 

El mar

 

El mar és perillós

com la vida.

El mar és immens

com l’amor.

El mar és vida.  

 

Alberto Martorell

 

 

Les sirenes no volen, naden...

 

Les sirenes no volen, naden.

Els pardals no naden, volen.

La nostra ànima nada i vola

quan nosaltres ja no estem ací.   

 

Erik Martorell

 

 

El firmament

 

En el blau del firmament

hi havia uns puntets blancs.

Jo pensava que eren estrelles

però no, eren cotó-en-péls.       

 

Maria Puchades

 

 

La mar

 

La mar estava trista

la mar estava enfadada

i per dalt les seues onetes

hi havia un calamar.        

 

Maria Puchades

 

 

El firmament...

 

El firmament

línia invisible

prolongada eternament

que marca la inhòspita.

 

Àlex Soldevila

 

 

Oceà glacial...

 

Oceà glacial,

calfament global,

mala combinació,

s’aproxima la destrucció.   

 

Àlex Soldevila

 

 

El firmament

 

Quan els teus ulls arriben al final,

quan veges després de l’horitzó

quan al teu cor sols hi haja amor.

Trobaràs el més antic que hi ha al cel

la més preciosa i brillant

la Ventafocs de l’univers.  

 

Rocio Zander

 

 

La mar

 

Profunda, obscura,

tenebrosa, bruta.

Calmada, clara,

sensual, relaxant.

Mai sabràs què te tocarà.   

 

Rocio Zander

 

 

Ribamar

 

Ací estic de nou, sentat en la mateixa roca,

peus nuets en la fina arena,

aigües braves, verdes, blaves... Ones intenses;

tancant els ulls, calmant les meues penes.    

 

Víctor Vàzquez

 

 

Tornar-se un xiquet

 

Sol veig el cel blau

quan el cel ets tu

i em torne xiquet de sobte.

Ací tinc ganes de jugar,

de riure, però plorar,

ni tan sols sóc adolescent. 

 

Víctor Vàzquez


   

IES 40, El Saler, València

poema Creacions dels alumnes de 2n d’ESO, Ballester i Roca, Josep

cercador:  autor:     poema:           cercador avançat  boton busqueda avançada
<<
web design KTON Y CÍA