Poeta i crític literari, treballa com a professor de poesia àrab contemporània a la Universitat de Fes. Muhàmmad Bennis és una de les veus marroquines amb més projecció en el panorama àrab contemporani, amb clares influències de la poesia sufí en la temàtica del vi, la copa, l'embriaguesa, l'amor i l'amat, tot i que es manté ben allunyat de la mètrica o l'estil de místics medievals com Ibn Arabi. També ha rebut la influència del poeta clàssic iraquià Abu Nuwwàs, visible en el desig d'unió amb la divinitat suprema en un món que pateix el fuet del sol, la set i la sequera existencial d'avui dia. Va fundar la revista La Nova Cultura l'any 1974. És també un dels fundadors de la Casa de la Poesia del Marroc, de la qual actualment és president. Alguns dels seus poemes han estat traduïts al francès, l'anglès i el suec, però la seva obra poètica és gairebé desconeguda al nostre país. Entre els títols més importants, podem destacar Les estacions d'Orient (1986) i El do del buit (1992).