És llicenciat en Literatura Comparada per la Universitat de Ljubljana i doctor en Sociologia de la cultura per la Universitat de Syracusa (New York). Als anys vuitanta inaugurà la publicació de les seves obres, tant poètiques (Els noms de la mort, 1985; Dicionari del silenci, 1987) com assagístiques (L'esfinx postmoderna, 1989). El 1994 publica El crepuscle dels ídols, un breu assaig sobre l'experiència personal del final de Iugoslàvia que va suscitar un notable ressò internacional, igual com alguns dels seus assaigs posteriors (La neu de l'any passat, 2002 i Europa sense els Europeus, 2004).

Poeta amarg, dur, captiu de la inseguretat i de l'efímer de l'existència, recolza la seva poesia sobre l'anàlisi del passat, d'on es desprèn una certa nostàlgia davant la falta de fonaments metafísics dels temps contempranis. I també sobre l'esperança i la il·lusió del futur, confiat a les noves generacions, però sense falses ingenuïtats.

La ciutat, construcció artificial, és producte de la història de les cultures. Els nens, fruit de la biologia dels éssers vius, pertanyen a l'ordre natural. Per això, entre l'edifici d'uns versos durs s'hi troben plantes que arrelen fins en les pitjors condicions.

La ciutat i el nen, d'Aleš Debeljak, és un llibre alhora sensible i contundent, on predomina la metàfora de la destrucció per l'aigua i el foc en referir-se a la desintegració d'un món. L'última guerra balcànica (destrucció de ciutats i éssers) i el naixement de la filla del poeta (construcció del futur) són els pols que estableixen la dicotomia central de l'obra.

http://www.blesok.com.mk/books/01poetry/debeljak/child/sodrzini.asp?lang=mac

http://www.fdv-kulturologija.si/ales-debeljak-biography.htm

http://en.wikipedia.org/wiki/Ale%C5%A1_Debeljak