Francesc Vallverdú és poeta, traductor i sociolingüista. Com a poeta, ha rebut premis com el Salvat-Papasseit de 1960, el Carles Riba de 1965 o l’Ausiàs March de 1973. Com a traductor, va rebre el premi nacional Boccaccio per la traducció catalana del Decameró el 1988. Com a socioligüista, és molt conegut per obres com Dues llengües, dues funcions? de 1970, El fet lingüístic com a fet social de 1973, La normalització lingüística a Catalunya de 1979, L'ús del català : un futur controvertit de 1990 o El català estàndard i els mitjans audiovisuals de 2000. Així mateix  és assessor lingüístic de la Corporació Catalana de RTV i ha estat membre fundador del Grup Català de Socilingüística. La seva obra poètica s’inscriví en el realisme social, que arrelà a Catalunya durant els anys seixanta i principis dels setanta. Entre les seves principals obres poètiques destaquen Com llances de 1961, Cada paraula, un vidre de 1968, Retorn a Bílbilis de 1974, i ja més posteriorment Regiment de la cosa pública de 1983 o  Leviatan i altres poemes de 1984.