1.  Mentre escoltes i/o  llegeixes el poema, apunta en una columna  les paraules que  més t'agradin o que et sorprenguin. Després pensa una paraula que puguis aparellar amb cadascuna de les que has triat del poema de Ducom. Pot ser un sinònim, un antònim, una paraula de la mateixa família, una paraula que t'hagi vingut al cap per associació d'idees, un mot que tingui les mateixes lletres (o només algunes d'elles) però en un altre ordre, etc. Es tracta que, amb tota llibertat, facis que les paraules de l'autor i les teves juguin juntes. Després fes un poema a partir de tots o alguns d’aquests mots.

2.  L'enregistrament del vídeo es va fer durant unes jornades internacionals sobre poesia i educació a Barcelona. Hi ha un moment en què Ducom llença a terra el paper que duia. Com entens aquest fet? Té alguna relació amb l'estructura del poema? Temàticament, formalment, pel que fa al to, o en algun altre aspecte et sembla que hi ha un abans i un després d'aquest gest?

Si trobes que sí, concreta algunes de les diferències entre les dues parts del text.

3.  Respon aquestes preguntes que t'ajudaran a trobar el sentit de la primera part del text:

-De qui parla el poema a la primera part?, qui són els  “pidolaires de claror?”

-Amb què compara la construcció d'un poema?

-Quin tipus d'estímul necessiten els que el construeixen?

4.  Pel que fa a la segona part, quins tres elements la protagonitzen i quin sentit dóna l'autor a l'arbre i a la càmera? Quina lluita planteja? Qui dóna com a guanyador?

5.  Tu també creus que en la lluita entre la natura i la tècnica guanyaria aquesta última?  Creus que la humanitat  està fent malbé el planeta?  Improvisa un poema sobre aquest tema triant, com fa Ducom, dos elements, un de natural i un d'artificial,  que es contraposin. Mira d'enregistrar-lo. Fes uns quants intents i transcriu el que t'hagi quedat millor.