1.  Escolta les explicacions de l'autor sobre la concepció poètica que hi ha darrere d'aquest poema visual. Com justifica el títol del poema i les seves referències al neolític? 

2.  Vallias sembla que proposa la generació de la forma espiral com un exemple senzill del poder creatiu-formatiu  de la idea. Busca exemples del món natural que mostrin un creixement en forma d'espiral.

3.  Utilitzant les noves tecnologies, André Vallias crea un poema visual a partir d'unes figures geomètriques: una línia que s'estén en dues direccions fins a formar una espiral, i una quadrícula plana que es pot ondular a voluntat aplicant quatre patrons rítmics de la mètrica grega a cadascun dels costats. Aquestes imatges semblen vindicar la recuperació de l'origen etimològic del versos: “arar o sulco” (llaurar). Relaciona aquest objectiu amb la utilització concreta dels quatre patrons rítmics o “peus” de la mètrica grega del poema. Per respondre millor aquesta qüestió, busca informació a Internet sobre quin era el patró de la mètrica grega, com els grecs declamaven els versos i com n'indicaven la mesura. Et pot ser útil, entre d'altres, aquest web.

4.  Amb la informació anterior podràs copsar el veritable significat de la darrera part del poema. Què representen les ondulacions que modifiquen la quadrícula en prémer cadascuna de les fletxes? Què et suggereix la imatge que resulta  d'haver premut les quatre fletxes? Creus que aquesta darrera imatge suposa alguna conclusió al poema? Quina? Justifica'n la resposta.

5.  Quines similituds formals trobes entre aquest poema i el “Nous n'avons pas compris Descartes?” del mateix autor?

6.  Una característica rellevant del l'art de finals del segle XX ha estat la utilització de l'ordinador com una eina de treball que ajuda l'artista en el seu procés de creació,  tal com ho ha fet A. Vallias en el seus poemes. També en  el camp de la música trobem  moltes composicions “asssistides” per ordinador. El compositor, com el poeta, se serveix de l'ordinador (programes Max/MSP, Pro-tools, AudioSculpt, etc.) per compondre les seves obres. La importància d'aquest “nou instrument” és tal que, a Europa, tenim alguns centres capdavanters en la recerca i composició assistida per ordinador,  com el ZKM (Centre per l'art i la  recerca multimèdia) de Karlsruhe, la Technische Universität Berlin i l'IRCAM de París. Aquest darrer centre és el fruit  de l'encàrrec que l'any 1969 el president francès Georges Pompidou realitzà al compositor Pierre Boulez: la creació, com un annex del cèlebre museu Pompidou, d'un Institut de Recerca i Coordinació Acústica/Música (IRCAM). Consulta aquesta adreça i escriu un  text informatiu sobre la història d'aquest centre. Explica també a un suposat visitant com és la plaça on està situat i de quin conegut arquitecte és el seu edifici.