1.  Aquest poema, com diu el mateix poeta, sorgeix de la contemplació d'un moll. Després d'escoltar el que ell diu i de mirar la postal que mostra a la càmera, dibuixa aquest moll i la forma geomètrica de què parla el poema.

2.  Subratlla totes les paraules del poema que indiquin geometria. Indica l'efecte que et provoca l'adjectiu “desenganyat”, aplicat al “radi”.

3.  Explica l'efecte de moviment i permanència que la veu poètica intenta transmetre, a través dels tres protagonistes del poema: el moll, el paisatge i ell.

4.  Tot i la permanència del paisatge, de vegades sembla com si es volatilitzés. Descriu, amb les teves paraules, aquest paisatge emboirat i fosc.

5.  Els verbs de permanència i de trànsit s'alternen en el poema. Deus haver observat que el verb “ficar” en portuguès no té el mateix significat que en català, sinó que és més aviat sinònim de “restar” o “quedar-se”. Fes dues columnes amb els verbs del poema que, en català, indiquen permanència o bé trànsit.

6.  Si mires l'original portuguès, veuràs que la paraula “moll” es correspon amb “pier”, que és un manlleu de l'anglès que només fan servir els brasilers (en canvi, els portuguesos usen un manlleu del francès, “cais”, a més de la paraula “molo”). Busca, en altres àmbits, manlleus del francès o l'anglès en català.