1. Aquest poema pertany al poemari Contes d'une tête tranchée, escrit amb dos estils tipogràfics. Intencionadament, els poemes en lletra romana (o redona) no presenten el jo poètic de forma explícita. En canvi, els poemes en lletra itàlica (o cursiva) mostren explícitament la presència del jo poètic. Si aquest poema ve escrit en cursiva, quina pot ser la raó d’aquesta elecció? Observa si aquesta perspectiva es veu reforçada amb altres mecanismes propis del jo poètic.

2. Llegeix la primera estrofa i imagina el lloc descrit. Com és? Quin valor, quin significat, poden tenir les portes i els murs? I les dones?

3. Les estrofes següents són un seguit de preguntes. Qui les fa? A qui van dirigides? Amb qui t’identifiques?

4. A les darreres estrofes es produeix una sèrie de transformacions. Quines són? Què tenen en comú? Què es pretén amb aquestes transformacions?

5. Quin desig es proclama a la darrera estrofa? Quin significat poden tenir els astres? Es tracta d’un desig fàcil d’acomplir? Després d’elaborar la teva hipòtesi, escolta Rachida (a el poeta diu) i comprova si n’has coincidit. Què penses sobre la seva actitud en tant que es tracta d’una veu de dona?

6. Troba les connexions d’aquest poema amb C’était un conte, també de Rachida Madani. Reflexiona sobre com la poeta tracta els temes, els sentiments i les imatges poètiques per extraure una conclusió personal.