1.  El poema està estructurat seguint sempre el mateix ritme. Una frase que comença per de vegades i acaba amb un adjectiu començat per in. Busca al diccionari o pensa paraules que comencin per in- i intenta ampliar el poema amb un altre fragment. Més o menys com ho faria el poeta:

De vegades

l'altre.......................

in............................

2.  Ara obre l'apartat on hi ha els dibuixos preciosos que va fer Jutta Bauer per il·lustrar el poema. Ella va pintar els gats com si fossin persones.

Podries fer el mateix amb el fragment que has inventat? Segur que sí. Prova-ho.

3.  El poema acaba amb la frase “de vegades l'altre simplement hi és”.

Hi ha una anècdota molt coneguda de l'escalador anglès Mallory que va intentar repetidament, sense aconseguir-ho, pujar a l'Everest quan encara ningú no havia arribat al cim. Els amics li preguntaven quin era el motiu de la seva insistència i ell va contestar “simplement perquè hi és”.

Veus? Com el poema, com els amics, com la família, que sempre hi són, quan els necessites i quan no els necessites. Pensa-hi i comenta-ho amb els companys.

4.  A l'apartat “el poeta diu”, en Heinz Janisch explica que:

Penso que els poemes són perquè els regalem a la gent, perquè els regalem els uns als altres. I és per això que aquest petit llibre és un llibre-regal. És perquè li donis a algú i diguis: té, aquest regal és per a tu. Per a mi, els poemes són com una petita closca de nou: no fa falta gaire espai, però ha de ser l'espai suficient per explicar quelcom. En anglès hi ha una dita. Quan vols que algú expressi quelcom en poques paraules, quan vols que vagi al gra, es diu, en anglès: “Just put it in a nutshell” (simplement posa-ho en una closca de nou). I jo penso: els poemes són d'aquest tipus de closques de nou.

Ara agafa el poema que has inventat i el dibuix que has elaborat i embolica'ls per a regal (també pots ficar-los en una closca de nou) i li fas arribar a algú que “sempre hi és”.