1.  Qui parla en aquest poema? A qui es dirigeix?

2.  En comparació amb el poema de Duran de València d'aquest mateix itinerari, et sembla que presenta un to més optimista? Amb quina actitud t'identifiques més?

3.  Quin sentit creus que té el darrer vers? És una paradoxa? Com s'ha d'entendre?

4.  Llegeix el poema en veu alta, emfasitza les síl•labes tòniques i fixa't en  el ritme. Està escrit amb un vers molt utilitzat en la poesia catalana clàssica. Quin és? Penses que aquest tipus de vers és adequat al tema que tracta? Per què?

5.  Compara el testament de Martí Pol (Us llego la meva ombra en testament: / és el que tinc més perdurable i sòlid, / i els quatre pams de món sense neguit / que invento cada dia amb la mirada.) amb el de Blas de Otero (Penúltima palabra, 1976):

He caminado junto al hombre.

Participé sus arduas luchas.

Muchos han sido los fracasos; muchas

más las conquistas que no tienen nombre.

(...)

Esto fue todo. No me quejo.

Sé que he vivido intensamente.

(Demasiado intensamente.) Enfrente

está el futuro: es todo lo que os dejo.