1. Llegeix el text i anota les teves primeres impressions: pots descobrir-ne ja el tema? Si no ho tens clar, pots definir coma mínim quin(s) estat(s) d’ànim transmet?

2. Classifica els següents sintagmes nominals que hi ha en el text:

vestit estampat, algues, pell camuflada entre algues, mar tèrbol, pell surant, aire, misteri, carícia que ha de venir

segons els criteris següents:

• a) elements que denoten vitalitat, esperança
• b) elements que denoten dissolució, liquiditat

Pots relacionar aquests dos grups de sintagmes nominals amb algun dels 4 elements de la natura: aire, aigua, foc, terra?  

3. La primera estrofa, pels colors, pels elements vegetals i  d’aigua i per la referència a “surant” al final, t’evoca sensacions negatives o bé positives?

4. Busca informació sobre el mite d’Ofèlia. Hi trobes alguna relació amb el poema?

5. Què diferencia, pel que fa a les sensacions que evoquen, la primera estrofa (excepte el primer vers)  i els dos últims versos?

5. Tot el que has observat fins ara t’ajuda a descobrir més clarament el sentit del text? Ratifiques el que has respost a la primera  pregunta, has canviat d’opinió? Has pogut matisar-la?

7. L’autora sembla que estigui  escrivint el poema d’una manera espontània i improvisada perquè reformula la idea que acaba d’expressar tot fent servir conjuncions disjuntives (o, o bé) i altres expressions que expressen que ha canviat d’idea.  Subratlla aquests elements del text.

8. Com interpretes aquest recurs que acabem d’analitzar? Quina és la intenció de l’autora: fer la sensació que improvisa? Que s’equivoca? Que ens fa assistir al seu procés de creació? Que sent les emocions cada cop amb més intensitat?

9. Ara, treballant amb un/a company/a, provaràs de fer servir aquest recurs per fer un poema.

• a) L’alumne/a A, sense ensenyar-los a ningú, escriu 3 conceptes abstractes (poden ser sentiments, sensacions, estats d’ànim, etc. Per exemple: gana, fred, tristesa.)
• b) L’alumne B, també sense ensenyar-les, escriu 3 frases nominals (el nucli ha de ser un nom que pot anar adjectivat o amb una oració de relatiu). La frase nominal ha de ser la descripció d’un detall del seu entorn (no cal que sigui alguna cosa que veu en el moment actual, pot ser imaginat o recordat) i hi ha de ser present algun dels 5 sentits. Per exemple: la gota de rovell que regalima de l’aixeta (vista); el dringar de la moneda que rodola per terra a la vorera fins caure a la calçada (oïda); l'aspresa de... (tacte).

Un cop acabat, amb el/la company/a, llegiu el que heu posat i mireu de relacionar un concepte de l’alumne/a A amb la frase de l’alumne/a B que millor hi quedi. Per exemple: la tristesa és la gota de rovell que regalima per l’aixeta.

Un cop fet aquest aparellament, anireu fent reformulacions tot canviant les imatges per altres que vagin una mica més enllà en la percepció del detall o que evoquin sensacions cada cop més intenses.  Feu servir els mateixos elements que fa sorgir Anna Gual al seu text. Pot quedar un text semblant a aquest:

"La tristesa és la gota de rovell que regalima per l’aixeta

No. És el doll d’aigua que esquitxa. Això, el doll d’aigua que brolla impetuós o bé, millor encara, l’aigua del mar que tot ho arrossega."