1. El poema comença amb la citació d’un vers de Maria-Mercè Marçal “Parla’m encara. I més” (Sal oberta, Llibres del Mall, 1982), del qual teniu un fragment a continuació. D’altra banda, pots informar-te sobre l’autora tot consultant la seva biografia aquí i llegint els sis poemes seus que hi ha repartits a “Viu la poesia”. A partir de la lectura dels diferents poemes i d’assabentar-te’n de la seva vida, com qualificaries la seva poesia? Escriu un petit resum de les conclusions a què hagis arribat. En quina mesura el poema d'Anna Montero podria tenir relació amb la poètica de Marçal?

     "Parla'm encara. I més.
     Ja ho sé que no t'entenc,
     que una llengua estrangera
     m'adreça des de tu
     el seu reclam furtiu;"

2. El poema de Maria Mercè Marçal és deutor alhora (o dialoga amb) d’un altre molt cèlebre de Louise Labé (1525-1566) que pots llegir aquí a sota i que, alhora, es basa en un altre de Catul, molt famós. El mecanisme d’insertar fragments d’un altre autor en l’obra pròpia o de transformar-los s’anomena intertextualitat. Evidentment Anna Montero fa el seu poema, amb un significat diferent tant del de Maria-Mercè Marçal com del de Louise Labé. Explica les diferències de sentit entre els poemes de les tres autores. Quin és el tema de cadascun? Quines són les semblances i quines, les diferències?

     "Besa'm un cop més, torna'm a besar i besa'm:
     dóna-me'n un dels més saborosos,
     dóna-me'n un dels més amorosos:
     te'n tornaré quatre de càlids com brases.

     Ai, et queixes? Vine, que jo et consolaré,
     donant-te'n deu de més dolçons.
     Així, mesclant amb joia el meu bes al teu bes
     fruïm, doncs, un de l'altre.

     Aleshores tindrem doble vida tots dos.
    Cada un viurà en ell i en l'amic.
    Permet-me, Amor meu, pensar alguna follia:

     Estic malament, si visc assenyada,
     i no em puc acontentar
     si no surto de tant en tant fora de mi".

3. En petits grups, feu un llistat amb el lèxic relacionat amb el verb predominant: "mirar". Ordeneu-lo en forma de mapa conceptual. Penseu que la mirada es manifesta de diferents formes o té conseqüències més enllà de qui mira?

4. Subratlla les vegades que es repeteix l’anàfora al poema i identifica també les expressions temporals. Podries explicar el motiu de tanta insistència?

5. Un tret distintiu del poema és el fet de no usar majúscules. Per què creieu que ho fa l'autora? Quin matís hi aporta al significat?

6. Debateu en petits grups, quin significat pot tenir el penúltim vers “el corrent marí d’aquesta onada” i, a partir de tot el que heu après en les diferents propostes, arribeu a conclusions sobre el poema: quina és la vostra interpretació?