1. Abans de llegir tot el text, amaga amb un full la part de la dreta i deixa només visible el principi de cada vers (un o dos mots). Fes un poema amb aquests mots, afegint-n’hi, és clar, alguns de manera que puguis donar-hi coherència. Anota quin és el tema del teu text.

2. Ara hauràs d’esbrinar el tema del poema d’Anglada per veure si ha coincidit amb el teu. El pots deduir només amb la lectura? Si no, distribuïu-vos la feina en grups i seguiu els passos següents:

a. Busqueu el significat dels mots que no conegueu i cerqueu informació sobre els noms propis: esbrineu on és Esmirna i quina història ha caracteritzat aquesta ciutat (fixeu-vos, especialment, en el nombre de conquestes que ha patit per part dels pobles veïns). Podeu consultar aquests webs: 1 o 2.

b. Busqueu on són el Rosselló, Marcèvol, Vallespir i el Canigó i penseu què els relaciona amb el nostre país.

c. Per què aquests territoris són, per a l’autora, “la nostra Esmirna”.

  Amb això ja pots deduir el tema del text i comparar-lo amb el de la teva versió.

3. A l’estrofa central, l’autora compara el que van fer els vencedors a la Catalunya Nord i el que van fer a Esmirna. Busca informació sobre la història de la Catalunya Nord. Us podeu dividir la feina en grups. Podeu partir d'aquest web i ampliar la informació. Poseu en comú, després, la informació trobada i els motius de la comparació que hagi trobat cada grup.

4. Busca algun exemple a casa nostra de llocs que hagin canviat de nom quan hi ha hagut un canvi de règim polític. A què es refereix l’autora quan parla d’”enterrar les paraules dels infants amb capes de menyspreu”? Relaciona-ho amb el concepte sociolingüístic de diglòssia. Si no saps el que és, consulta l’article corresponent de l’enciclopèdia aquí. Hi ha algun territori de parla catalana que pateixi diglòssia actualment?

5. Els dos primers versos parlen d’un poeta grec. Segons Sam Abrams, responsable de l’edició de la Poesia completa d’Àngels Anglada, es tracta de Giorgios Seferis. Busca informació sobre aquest autor, la seva relació amb Esmirna i amb l’obra d’Henry Miller, El colós de Marusi.

6. Per què Anglada diu “té límits fluctuants, la nostra Jònia, transparents tanques de mal destriar”? A partir d’aquesta idea, feu un debat sobre les relacions entre llengua, cultura i estat.

7. Escolta el recitat alternat de fragments d’aquest poema amb d’altres de la novel·la de Maria Àngels Anglada, Viola d’amore, que Carme Callol i Pepa López feren al CD Et deixaré la veu. Comprovaràs que els trossos en prosa descriuen de manera molt precisa el Canigó i les planes de la Catalunya Nord. Aquí sota (*) teniu una fotografia del Canigó que es podria correspondre al “Canigó blavís” del poema. Busqueu, entre tots, d’altres imatges que es corresponguin amb el poema “La meva Esmirna” (de Grècia o de la Catalunya Nord) i, entre el que heu escoltat i vist, inspireu-vos i reciteu vosaltres, de manera alternada, el poema. Si ho graveu, ens podeu enviar el resultat a viulapoesia@viulapoesia.com.

8. Feu, entre tots, un mural amb el mapa dels Països Catalans. Ha de ser prou gran perquè hi càpiguen fotografies en miniatura dels diferents llocs que se citen en els poemes de l’itinerari “territori”. El grup  que s’encarregui de la Catalunya Nord, per exemple, haurà d'afegir les fotografies dels llocs citats en aquest poema que abans heu buscat i enganxar-les al lloc corresponent del mapa. La resta de grups poden fer el mateix amb la resta de textos. Al voltant, podeu imprimir i enganxar els diferents poemes.