1. Saps qui fou Sant Narcís? I quina llegenda s’explica en relació a la ciutat de Girona? Si no n’has sentit a parlar mai, informa-te’n a l’enciclopèdia catalana i a la viquipèdia. Quins elements de la llegenda i de la vida del sant surten al poema? Subratlla’ls. 

2. Sant Narcís és venerat en una capella de l’església de Sant Feliu de Girona. Pots veure aquí sota el seu sepulcre i un quadre sobre el miracle de les mosques (*) i llegir més detalls sobre la llegenda en aquest web. Per la festivitat del sant (29 d’octubre) és tradició que la gent que s’apropa a la capella de Sant Feliu rebi el Cotó de Sant Narcís contra el mal d’orella. Trobes reflectida aquesta tradició en el poema? 

3. Per dues vegades el poema qualifica Girona de “ciutat provinciana”. Què vol dir això? Discutiu, en petits grups, el significat d’aquest adjectiu i poseu-ho en relació amb la resta del poema. 

4. El poema barreja la figura de Sant Narcís amb la petita història dels adolescents de la generació de Narcís Comadira. Com són aquestes persones i què han fet a la vida? Creus que són felices? Subratlleu en el poema els mots que millor els defineixin. Què volen dir els dos darrers versos: “deixa que al nostre amor contractual / hi ponguin els seus ous les teves mosques”?

5. Has anat mai a les Fires de Girona que se celebren per Sant Narcís? On es fan? Quina mena d’arbres hi ha a la Devesa? Què s’hi exposa? Pots buscar-ne informació aquí i després rellegir el poema tot buscant-ne els elements característics de les Fires.

6. A la penúltima estrofa, la veu poètica diu “La catedral, aquesta pedra immensa, pesa tant al damunt!”. No és l’única vegada que Comadira parla de la catedral com d’un pes que Girona no pot treure’s del damunt. Llegeix el fragment següent de Girona, matèria i memòria (Editorial Empúries i Ajuntament de Girona, 1989) i, en petits grups, compareu els dos textos i arribeu a conclusions:

Girona, la Girona vella, la nuclear, és un laberint de pedra al marge dret de l'Onyar. Un laberint escalonat, presidit i esclafat per la mola immensa de la catedral. Un laberint sense sortida perquè exerceix una mena de fascinació que et segueix vagis on vagis. Per a bé o per a mal. I aquest laberint és obsessiu, com tots els laberints, i és ple de misteris. La pedra s'hi fa viva, hi creix i amenaça d'ocupar-ho tot. La raó en sembla absent. ¿Com es pot explicar racionalment un disbarat com és l'escalinata de la catedral, que sembla una allau de carreus i balustres maldant per esllavissar-se i només contingut pel reduït espai que l'envolta? ¿Com es pot explicar la magnificència de la mateixa catedral, l'esforç intel.lectual i econòmic que representa, en un poble pobre i més aviat caracteritzat per la seva mesquinesa?

7. Creus que és optimista la visió de Girona que exposa Comadira en aquest poema? Com explicaries els versos: “com una aigua fangosa / plena de carpes negres farcides d’excrements”? Quina relació tenen les carpes amb Girona? Contrasta la teva opinió amb la dels teus companys.

(*) Antic sepulcre del sant a l'Església de Sant Feliu (Girona), 1328.
    Miracle de les mosques, Mestre de Sant Narcís, s. XVI (Catedral de València).