1. Mira aquest poema de Josep M. Mestres Quadreny i compara’l amb l’escultura mòbil d’Alexander Calder que tens més avall (*). En què s’assemblen?  En què difereixen?

2. Investiga sobre l’obra d’Alexander Calder. A la wikipèdia anglesa trobaràs moltíssima informació aquí i també a l’Alexander Calder Foundation. Havies vist abans algun mòbil de Calder? On? Un cop t’hagis documentat, torna a mirar amb atenció el poema de Mestres Quadreny i indica per què creus que porta com a títol el nom d’Alexander Calder. Anota les teves impressions i posa-les en comú amb els teus companys.

3. Mestres Quadreny és un músic que ha experimentat a bastament sobre les possibilitats acústiques del so. Informa-te’n sobre la seva trajectòria, que trobaràs resumida aquí, però sobretot escolta la seva música. Per començar pots escoltar la peça “Vara x 2” (1992) interpretada pel Duo Vela que trobaràs aquí o veure “Sonates au coin du feu” (1984): 1 i “Promptuari dels dirs” (1996): 2. Apunta les sensacions que t’hagi produït i comparteix-les amb els companys. Havíeu sentit abans aquest tipus de música? En què us fa pensar?

4. La música de Mestres es relaciona força amb la matemàtica. L’any 1961 va començar amb estructures mòbils, a partir de les quals desenvolupà el que ell mateix digué “partitures generatives”. Segons comenta Issac Diego García Fernández aquestes partitures generen un espai sonor de grans dimensions mitjançant la repetició de fragments que varien constantment amb l’ajuda d’un gràfic o mitjançant el recorregut indefinit de circuits on el gràfic fa de partitura (si aneu a + info podreu llegir tot un article sobre el tema). A sota pots observar una d’aquestes partitures, “L’estro aleatorio” (**) de 1973. Si en vols veure d’altres, pots anar a aquest web. Com és patent, això és ja molt a prop del que s’ha anomenat una música visual. Joan Brossa, gran amic i col·laborador de Mestres, va dir: “Si som capaços d’escoltar una pintura, també serem capaços de veure un soroll”. Debateu aquesta frase en petits grups: hi esteu d’acord? Què vol dir? Arribeu a conclusions i exposeu-les a la resta de la classe.

5. Si ara tornes a mirar el poema dedicat a Alexander Calder, quin so o soroll creus que podria fer? El del bellugueig d’un mòbil de Calder? El d’un determinat instrument? Hi tindria res a veure el fragment de partitura de la dreta i la clau de sol que penja? Reprodueix el so que creguis més adient per al poema.

6. Si el poema visual agafés moviment, com es bellugaria? Fes la prova: imprimeix-lo, retalla’l (hauràs d’improvisar com uneixes al cos central les tres semicorxeres de sota) i penja’l amb un fil. Observa bé els moviments. Podries compondre una petita música a partir del que veus? Mira amb atenció la direcció que agafa el mòbil, el nombre de vegades que gira cap a una direcció o cap a una altra.

7. Joan Brossa i Josep M. Mestres Quadreny es conegueren l’any 1951 i realitzaren moltes obres conjuntament. Una de les més conegudes és Suite bufa (1966), de la qual en pots veure un petit fragment a l’entrevista de TV3 que tens a +info. La primera col·laboració fou la conversió de la peça escènica El ganxo de Brossa en òpera l’any 1959. En pots veure un fragment representat al Foyer del Liceu 2006 aquí. Quin efecte t’ha causat? Què creus que pretenien els autors? Debateu-ho per grups.

(*) Mòbil de 1941 d'Alexander Calder(**) "L'estro alestorio" de 1973

de Josep M. Mestres Quadreny