1. Abans de llegir el text recorda si has visitat algun museu d’art i, si és el cas, pensa en alguna de les sales i imagina’t que hi ets, tot(a) sol(a). Escriu, com a mínim 4 o 5 línies sobre el que veus, l’ambient, les reflexions que fas, i l’estat d’ànim que tot plegat et transmet.

2. Llegeix el poema de Joan Margarit i tria cinc de les seves paraules: les que més t’agradin o et resultin més evocadores. Ara fes-les servir per afegir-les al teu text. Poden ser per ampliar-lo o bé per millorar alguna de les frases que ja havies escrit.

3. Rellegeix el text de Margarit i digues quin estat d’ànim denota. Quines expressions et fan tenir aquesta impressió?

4. Al pregó de la Mercè de Barcelona de setembre de 2010 (pregó), Margarit digué:

Voldria recordar el que va ser el Museu d’Art Modern del Parc de la Ciutadella, on ara hi ha el Parlament. S’hi exposava, excepte l’art romànic, la major part de les obres que avui es poden veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Montjuïc. Era un temps en què la gent no anava als museus, que eren gairebé sempre buits. Això i el fet d’estar enmig d’un gran parc on els dies de cada dia també s’hi veien poques persones donava a aquell museu un aire confortable i romàntic. D’estudiant, hi anava a llegir i, també, a escriure els meus primers poemes. Una part important de la formació com a poeta la vaig fer contemplant els quadres de Nonell, que eren aplegats en una sala solemne i alhora austera. Les hores de convivència amb l’obra d’Isidre Nonell van fer tant per a mi com, en un altre sentit, la lectura de Baudelaire.

Busca informació sobre la  infantesa i la joventut de l’autor que t’ajudi a acabar-te de situar en el context que evoca el poema i a imaginar-te l’escena. Pots consultar la seva web aquí o d’altres que tens a l’apartat “bio”. Se t’ha ocorregut mai a tu d’anar a llegir o a escriure a un museu?

5. Margarit parla de la sala dedicada a Nonell. Un dels quadres que hi evoca quan diu “verds foscos per a dones miserables” podria ser aquest que tens més avall (*). Completeu-ne la descripció i, per grups, feu un petit escrit sobre aquestes dones i el tipus de vida que devien portar. Compareu, després, els vostres textos.

6. Busca alguna altra imatge que pugui il·lustrar el vers “El crit d’una pinzellada roja”. Consulta el web del Museu Nacional d’Art de Catalunya: aquí. A l’apartat “col·leccions”, si vas a “art modern”, trobaràs molts quadres de Nonell. També pots pintar tu mateix el quadre inspirant-te en l’estil del pintor. 

7. Per què creus que Margarit escriu: “Silenci, el silenci dels Nonell”? Fixa’t en el que digué Margarit al pregó de la Mercè i observa també amb atenció els quadres de Nonell.

8. Busca informació sobre el pintor que et pugui donar una idea més concreta sobre la seva vida i obra. Pots anar a 1 o a 2, entre d’altres fonts. Completa-la amb els noms d’altres autors de la mateixa època, tant catalans, com europeus.

9. En el poema hi ha un cert contrast entre una primera part descriptiva del lloc i una segona part, on el poeta parla de la funció de la poesia en relació amb la vida. Identifica aquesta segona part i explica la reflexió que conté. Per què creus que parla de "dissortat Parlament, brut i trist"? 

10. Tant el títol com els últims versos fan referència a un poema de Salvador Espriu. Busca’l i compara’ls pel que fa al tema i pel que fa a la forma (estrofes, mètrica, rima, etc.). Coneixes alguna altra versió d’aquest mateix poema d’Espriu? Si no és el cas, busca’l en l’obra de Pere Quart.

11. El poema parla del Museu d’Art Modern que hi havia al Parc de la Ciutadella, a l’edifici on ara hi ha el Parlament. Ara, els seus fons han passat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Montjuïc. Busca informació sobre els dos edificis, la seva història, els diferents usos que han tingut i fes-los una visita.

(*) Isidre Nonell, Dones gitanes, 1903 (MNAC)