|
1. Quina substància representa la fórmula que dóna títol al poema C2 H2? Si no ho saps, busca al diccionari l'única paraula científica que conté el poema .
2. El poema comença amb la paraula “botllofes”, però si la busques al diccionari no hi surt pas. El que sí que hi surt és “butllofes”, tot i que no té el sentit que Junoy li va donar al poema, que és el de “bombolles”. També hi ha una altra paraula “sardanejen”, que ara escriuríem amb “g” i no pas amb “j”. La raó és que aquest poema està escrit l'any 1917 quan encara no s'havien ordenat tots els coneixements al voltant de la llengua catalana que van culminar amb la publicació del diccionari i la gramàtica de Pompeu Fabra. Et sembla que les llengües canvien molt amb el pas dels anys? Hi ha paraules que tu dius i que no diuen els teus pares o els teus avis? Quines? Sabries dir si la generació actual ha introduït alguna innovació en la grafia de les paraules per adequar-les a les noves tecnologies?
3. El poema és la descripció d'un aparell que segurament tu no has vist mai perquè ja no és d'ús comú. De quins elements ens diu que està compost? A què creus que es refereix l'onomatopeia “prr...” Intenta dibuixar-lo. Com que es tracta d'un cal·ligrama, és a dir d'un poema que juga amb el text i la forma, això et pot ajudar a imaginar-te l’aparell.
4. Compara l'objecte que has dibuixat amb un llum de carbur. N'has vist mai cap? Pots veure’n molts models diferents a la web http://www.lepulci.com/menu.html, especialitzada en compravenda d'aquests objectes antics. Per la teva informació, sàpigues que el carbur és un mineral que, en contacte amb l'aigua, produeix un gas combustible -l'acetilè- utilitzat fonamentalment per fer llum i per soldar.
5. Has sentit mai alguna expressió similar a: “Aquesta rentadora ja no carbura”, "Està com un llum de carbur!" o “Noi, que no carbures?” Quin sentit et sembla que tenen? Coneixes altres paraules relacionades amb el mot “carbur”?
6. Tria algun aparell d'il·luminació actual, descriu-ne els components bàsics i fes un cal·ligrama.
|